WEEKLY SCHEDULE

Expo // Barcelona 1957, Leopoldo Pomés
22 Oct 2012 - 19:00 • Art • Admission: 3 Euros

Amantes de las instantáneas en blanco y negro! No os podéis perder la exposición fotográfica Barcelona 1957, Leopoldo Pomés. En 1957, el editor Carlos Barral encargó a el joven fotógrafo Leopoldo Pomés un libro fotográfico sobre la ciudad de Barcelona, que a pesar de su gran calidad, nunca llegó a ver la luz. Sin pretender mostrar una ciudad de escaparate, Pomés quiso plasmar la urbe en su verdadera totalidad, retratándola desde el curioso y caótico Raval hasta el Ensanche burgués y las humildes barriadas como la Barceloneta, Verdum o el Paralelo. Una oportunidad para descubrir la Barcelona de finales de los años 50, un recorrido por un mundo ya desaparecido en el que podremos reconocer escenarios que aún nos son cotidianos hoy en día.
Del 19 de septiembre al 26 de enero de 2012 se podrán ver las 80 fotografías que componían el proyecto, recogidas hoy en un fotolibro, que 55 años después permitirá hacer realidad el proyecto que Carlos Barral confió a Leopoldo Pomés.
Visitas guiadas (incluidas en el precio de entrada): los lunes a las 19h, para un aforo mínimo de 5 personas.

colectania.es


Expo // Murmurs i Compressions, fotografia
Del 26 de setembre al 4 de novembre / dg. i dl. tancat.
Preu: gratis  / Autor: Adrià Goula

Mireu dos segons més aquesta imatge, sabeu què és? El que queda d’un conill després de ser esclafat en una carretera. Adrià Goula, un fotògraf reconegut per la seva tasca com a fotògraf d’arquitectura, inaugura amb aquesta exposició una nova faceta artística que no ens deixa indiferents. Segons Goula, la saturació d’imatges del món en què vivim immersos ens ha fet perdre la consciència del canvi de la triple a la doble dimensió que hi ha en el procés fotogràfic. “Estem constantment passant realitats tridimensionals a plans bidimensionals, sense tenir en compte la violència geomètrica que això suposa. Els animals esclafats a les carreteres experimenten un fet similar, però mostren de forma evident la violència que han patit en aquest procés”. Al fotògraf, li interessa la vibració visual entre la forma abstracta i la forma figurativa que conté la imatge. Goula presenta aquest treball després de recórrer carreteres de Catalunya i dels Estats Units. Resulta curiós imaginar-se’l, a la recerca de la troballa, aturant el cotxe, desenganxant i recollint el cadàver i fotografiant-lo més tard sobre un fons blanc. El resultat és “com una fotografia d’un retrat cubista, on les parts del cos es redistribueixen en el pla, deixant intuir la seva forma original”. Cira Pérez Barés



Rock, pop // Dead Can Dance 
Dilluns 22 d’octubre 21:30 // L’Auditori // 35€

Invocant la màgica interacció entre l’instrument material i la mà que el toca, Dead Can Dance fan referència amb el seu nom a l’instant iniciàtic on s’encén per primer cop l’espurna de la música: la fricció entre l’objecte immòbil i l’energia viva que el transforma, atorgant-li cos i ànima. Un evocador retrat del procés xamànic que inspira cada una de les seves composicions. Des d’aquell llunyà debut homònim l’any 1984, intensament marcat per la imatge d’aquella màscara primitiva de Nova Guinea, passant per la mística gòtica del seu segon àlbum Spleen & Ideal, enregistrat dins una immensa catedral, fins l’èxit aclaparador de Spiritchaser (al capdamunt de les llistes de World Music de l’any 1998), Lisa Gerrard i Brendan Perry han aconseguit rubricar amb enorme inspiració un dels recorreguts més eclèctics i estimulants dins el marc de la música de fusió de l’última dècada. 
La seva poderosa amalgama d’estils aprofundeix amb una bellesa solemne en les múltiples arrels rítmiques africanes, el folk gaèlic més eteri, l’espiritualitat dels cants gregorians, els mantres de l’Orient Mitjà o fins i tot la riquesa de l’art-rock més avantguardista. Tot això realçat per un esperit orgànic d’instrumentació tradicional, capaç de conformar uns paisatges sonors realment únics. Els seus concerts assoleixen l’estatus de rituals de cambra, on cada cançó es converteix en una enorme peça viva que encaixa subtilment dins l’immens teixit orgànic de la seva música. La gira del seu nou àlbum, Anastasis, el primer des del 1996, suposa una oportunitat d’or per tornar a comprovar-ho després dels seus llargs períodes inactius. Tot un luxe.
Sergi Cànovas